bandejats

Miquel López Crespí, presentació del llibre Els crepuscles més pàl·lids

bandejat | 29 Juliol, 2009 10:51

Encetada l'horabaixa, del diumenge 26 de juliol, l'amic Miquel López Crespí em feia un truc per a passar a recollir-me i enfilar camí cap a la Vila Poblera. Mentre fèiem el trajecte ens qüestionàvem l'assistència i concurrència. Partirem prest i en arribar els bars de la plaça romanien tancats. Assedegats a la fi poguérem seure'ns i humitejar la gola. “Els crepuscles més pàl·lids”, de Miquel López Crespí, novel·la guanyadora del IX Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2009, feia la seva presentació en societat a la seu de la Fundació Joan Soleres. Prèvia la presentació, mentre trescàvem, ens sortí a camí na Catalina Maria Serra Castelló, redactora de la publicació Sa Plaça, per a entrevistar al guardonat Miquel i deixar constància de l'esdeveniment en la publicació. Tot seguit comparegueren altres bons amics, na Bel Rosselló, en Cil Buele i na Magdalena Nebot. El temps es precipitava i havíem de fer-nos presents al centre de documentació local i arxiu municipal, no fos cosa que el guardonat decebés la fita. En guaitar el portal de la Fundació Joan Soleres ens adonarem de la gentada que acudí a la cita. Emotiva presentació i re-coneixement de l'obra de Miquel López Crespí que en breu podreu veure editada en vídeo si seguiu aquestes bitacores. Ja fris de llegir l'obra guardonada. En obrir el llibre a les mans, aquest, em situa al 1940 presentant-me una imatge de la marina d'Alcúdia en la qual els llençols de les veles llatines de les pasteres fetes a la mar dibuixen una instantànea perduda en la memòria. Enhorabona Miquel, de segur que, aquest episodi ençata el re-coneixement a la bona feina feta. Gracies per deixar petjada escrita dels temps viscuts.

Despús ahir, 14 de maig d'aquest any 2009, a la llibreria Embat es presentà l'edició feta per l'editorial Cabaret Voltaire del Llibre Venècia d' Henri de Regnier, amb la presencia del traductor, Juanjo Delgado Gelabert , i del fotògraf Toni Catany , gran enamorat de Venessia. Ulls vius a llenegar, les pedres son humides a molts indrets de la mediterrània i arreu d'on un pot trepitjar. Alçar-se i continuar l'aventura conforma la naturalesa humana. Tant de bo sempre poguem tornar a Venessia. Si més no llegir les histories de l'Henri de Reigner de segur ha de resultar instructiu i gratificant. Fem el tast.

Mentre tafanejo en que fers judicials, que m'ocupen, afanyant-me en més que assumptes d'ous . M'arriba al correu electrònic un nou "post" de la Dolors Reig a "El caparazon" , " Política y turismo digital: Zapatero no está en Internet", super interessant, que si bé, ara com ara, no em puc estendre en comentar i en aportar la meva particular reflexió sobre la qüestió, cosa que penso fer i compartir tant prompte m'alliber-hi del que m'és immediat fer. Voldria col·laborar en compartir-ho per tal d'obtenir-ne opinions, reflexions, així con si escau, accions de tots a qui com a mi els hi pugui interessar fer-ho. Premeu els "links" i si us ve de gust i en teniu ganes, opineu-hi.

"Zapatero se lanza a la digitalización del sistema educativo. Ultima un pacto con operadores, fabricantes de procesadores y editore."

Mentre segueixo trepitjant ous , intent fer habitual un passeig matinal amb bicicleta, el qual em permet familiaritzar-me de vell nou amb la ciutat, sovint pren la marina cap al Molinar i segueix fins al Carnatge. No sempre ho aconsegueixo, un dia per que plou, l'altre per quem'encoman-ho a altres feines, ... Diumenge passat fins i tot vaig arribar a n'és Pil·lari on m'esperava, a taula, a cas conte Niell, una porcella rostida al forn de llenya. No n'hi havia d'ous (sobre la taula), de guarnició; patates, cebes tendres, carxofes i xampinyons. Exquisida! També la companyia, un bon batalló. El cas es que aquest mati m'he permès fer un tomb pel mercat de Santa Catalina per tal d'observar que s'hi tresca, com van els preus, així com anar potejant la qüestió de la crisi pel món, si es cosa d'uns o altres, si es més cosa de pobres que de rics, qui compra, qui guaita, qui i que escull. Superades les dificultats d'estacionament, m'he afanyat en acostar-me a una parada en la qual uns ous d'aspecte sumptuós m'han seduït, de cop i volta m'he vist fregint ous per a dinar, sucant-hi pa, quant de prompte, de través, una veu m'ha incriminat dient-me: _ No em toquis els ous! _ No els hi he pas tocat, senyor! Posi-me'n mitja dotzena. Avui hem dinat d'ous ferrats amb patates fregides i preves torrats. Per això la cosa va d'ous. De tocar els ous, de tocar-se els ous, de posar un vermell d'ou, d'ous covats, d'ous nials, de posar-hi ous, d'ous ... Sembla ser que d'ous n'hi ha de tota mida, de petits, de mitjans, de grossos i de més grossos, XL (com les samarretes), de quantitat i de si t'ho pots permetre, tanmateix molts altres factors intervenen en la qüestió, com la temperatura, el moment, el lloc, o si més no a qui pertanyen, la marca, d'on son i de qui son, resulta important avaluar tota la casuística a l'hora de parlar d'ous, com de manipular-los. En els temps que ens ha tocat, en sort, viure resulta evident allò del qual ja en parlaven alguns agorers del maig del 68 . Ha resultat un augment de l’autonomia individual i una menor subjecció als enquadraments col·lectius, circumstancia que fa que l'activitat de tocar o tocar-se els ous, eminentment, de caràcter subjectiu, hagi esdevingut tasca universal, competint a nivells insòlits amb altres esports, practicada per una ingent quantitat dels éssers humans que cohabiten la terra. Probablement la cosa sempre ha esdevingut així. La possible problemàtica, si n'hi ha, rau en que a hores d'ara, quan la informació és a l'abast, també, d'una gran majoria, les diverses pràctiques resulten apreciables amb facilitat. Si bé es cert que en ocasions resulten interessants les manifestacions que envolten els assumptes dels ous, recordo als "lax'n'busto " cantant aquella cançó anomenada "toca'm els ous Maria ", o jo mateix a hores d'ara fent-vos coneixedors els ous que m'he cruspit a mig dia, no es menys cert que altres ocasions de caire íntim o circumstancial poden arribar a ser vergonyoses, resultant bastant incomode i perniciósl'esdevenir públic de segons quines pràctiques. Feta aquesta reflexió; procedeixo a fer-vos a mans l'el·laboració d'aquests ous ferrats amb patates, preves i cebes tendres, per a la qual cosa recomano dues paelles, una petita per a fregir els ous i un altre més grossa iprofona per a fregir patates, preves i cebes, en aquest ordre. Mentre es van fregint les llegums, amb oli d'oliva, es deixa escalfar l'oli per als ous, convé sigui ben calent, en ser-ho s'hi llancen els ous, observarem el bull, posarem una mica de sal amb discreció, en obtenir el to desitjat procedirem a disposar-ho tot al plat. Llest. Que us vagi de gust i ull amb els ous. Mentre em disposava a penjar aquest post m'ha arribat al correu el darrer de la Dolors Reig a "El Caparazon" , el qual parla del missatge que hi ha rere la caixa de Google . Us el recomano, Tal volta arribem, els humans, a posar un vermell d'ou. Agustí

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Febrer 2010					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28

• Miquel López Crespí, presentació del llibre Els crepuscles més pàl·lids
• “Els crepuscles més pàl·lids”
• Henri de Regnier, Venessia. Presentació del llibre a la llibreria Embat
• Impuls a la xarxa!? Es parla d'educació!?
• Va d'ous
• Llibres recomanats
• Sant Jordi
• Connectat, col·labora, comparteix.
• Bandejats
• Enhorabona!

• General [10]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom